EL COCO

El coco és una palmera de la família de les arecàcies conreada o espontània a tots els països tropicals. El fruit s'anomena coco o nou de coco. És l'única espècie dins del gènere cocos.

El coco és un element important o essencial en la gastronomia de molts països de les zones tropicals arreu del món.

El coco és una nou molt gran envoltada d'un mesocarpi fibrós que s'obre per extreure la nou de coco; la part comestible és l'endosperma albuminós de color blanc. La nou jove està plena d'aigua. La llet de coco s'obté esprement la nou ratllada.

És una palmera de grans dimensions pot arribar als 30 metres d'alt. Posseeix tres o més fulles grans, pinnades i que poden arribar a mesurar 6 metres de llarg. Floreix al llarg de tot l'any.

Les flors femenines quan acaben el procés de maduració formen un fruit en forma de drupa oval monosperma de 30 cm de diàmetre amb un pericarpi fibrós i un endocarpi ossi. 

Prefereix el sòl sorrenc i necessita molta insolació, alta humitat relativa, aquesta humitat no pot ser excessiva, ja que un excés d'aigua iniciaria un efecte de putrefacció a la planta.

LA MANTIS RELIGIOSA

És un insecte mantodeu gros: les femelles superen fàcilment els 7 cm de llargada encara que els mascles són més petits. Se solen trobar en indrets assolellats com ara les brolles, sovint camuflats amb els seus tons críptics de colors verd groc o marró clar.

Es depredador d'altres insectes. Sovint esta quiet prop d'una flor, a l'aguait dels insectes pol·linitzadors. És inofensiu per a l'home, ja que les seves mandíbules i les serretes de les seves potes amb les que enxampa les preses, són molt petites per a l'ésser humà.

Reproducció

Al final de l'estiu, els pregadéus surten a aparellar-se per les zones més assolellades dels boscos on viuen. Les femelles són les que dirigeixen la cacera, s'encarreguen d'emetre feromones per atreure'ls. El mascle més proper cedirà a la crida silenciosa sense sospitar que la còpula acaba amb la mort del mascle entre les mandíbules de la seva parella.

GAT BRITÀNIC DE PÈL CURT

El gat britànic de pèl curt o british shorthair és una raça de gat que descendeix del creuament entre els gats que van portar a Britània els romans i els nadius de l'illa. Aquests gats van desenvolupar un pelatge doble i impermeable per protegir-se del clima britànic.

El caràcter del British és el d'un gat molt dolç i afectuós a qui li encanten les carícies i el sentir-se estimat. Encara que també els agrada la vida tranquil·la i plàcida, necessiten la seva dosi diària de jocs i correries per casa per mantenir un bon to muscular.

Té el cos de lluitador amb flancs amples. Les potes són robustes, amb peus rodons i més curts que el cos. Aquesta aparença la reforça el seu gran cap inconfusible, amb pèl curt. El nas és recte, curt i ample. Les orelles són de grandària mitjana, arrodonides. Els ulls grans, separats i rodons, són de colors intensos, normalment groc. La cua, d'una longitud equivalent a dos terços del cos, és gruixuda a la base i s'afina fins a la punta, que és arrodonida. El pèl, que no s'adhereix al cos, és més dens i sedós que el d'un gat comú de pèl curt, i té una textura molt compacta.

ORTIGA

Ortiga (Urtica) és un gènere de plantes de la família de les Urticaceae totes elles caracteritzades per tenir pèls que alliberen una substància àcida que fa coïssor i inflamació a la pell.
Tota la planta és de color intensament verd i semicaducifòlia durant l'hivern.
Es fan en terrenys molt nitrogenats com per exemple l'entrada dels corrals, suporten molt el fred i són molt difícils d'eliminar amb herbicides, ja que tenen estolons.

El gènere comprèn unes 35 espècies de les regions de clima temperat de tot el món. En general són herbes perennes però algunes són anuals i unes poques arbusts.

• Urtica dioica
 
• Urtica urens 
• 

  Urtica urens
 
• 

  Urtica atrovirens
 
• 

  Urtica pilulifera
 
• 

  Urtica pilulifera

LA SUOR

La suor és el líquid produït per les glàndules sudorípares. És secretada a través de la pell en períodes de cansament per expulsar substàncies de rebuig i evitar excessos de calor a l'organisme. És composta per urea, colesterol, sals, greixos i aigua.

Hi ha dos tipus de glàndules sudorípares:

-Les glàndules ecrines estan distribuïdes pràcticament per tot el cos humà, i poden produir quantitats significatives de secrecions clares i inodores compostes principalment per aigua, i sobretot per electròlits
-Les glàndules apocrines es troben només en zones amb pèl (aixelles, genitals i mugrons); aquestes produeixen petites quantitats d'una secreció lletosa.

La suor fresca és completament inodora. És la reducció de les llargues cadenes d'àcids grassos a cadenes més curtes.

La secreció de suor excessiva rep el nom d'hiperhidrosi, mentre que la manca total de suor és la hipo- o anhidrosi.

LA MEDUSA

Les meduses (Medusozoa) són uns animals invertebrats que pertanyen al grup dels cnidaris. Es troben en tots els oceans del planeta, des de la superfície fins a les profunditats del mar. Algunes meduses habiten en aigua dolça. Les meduses han vagat pels mars des de fa almenys 500 milions d'anys, i possiblement des de fa 700 milions o més.

Es poden aproximar a la costa en quantitats variables a causa dels corrents d'aigua. L'arribada de meduses a la costa és un fenomen natural que té lloc durant la primavera i l'estiu.

Picades

Quan les cèl·lules urticants (nematocists) dels tentacles de la medusa entren en contacte amb una presa s'obren els filaments surten disparats i penetren a la pell, inoculant una substància urticant o verí. És un sistema que es dispara automàticament i que permet a les meduses capturar les seves preses i defensar-se. Aquest mecanisme és el que es produeix quan una medusa entra en contacte amb una persona.

Efectes del verí

Després de la picada s'acostuma a notar una coïssor intensa, que pot proporcionar un dolor similar al d'una cremada. Localment poden aparèixer un seguit d'erupcions i molèsties a la pell, envermelliment i sensació de picor local, que normalment remeten espontàniament després d'uns dies, o a vegades setmanes. De manera poc sovint el verí injectat pot arribar a causar altres molèsties a l'organisme, com ara nàusees, tremolors, marejos o vòmits. Això és degut al fet que els cnidocists poden penetrar fins a la dermis, i aleshores les toxines es poden alliberar en el sistema intravascular en uns 20 segons i s'absorbeixen immediatament, augmentant l'efecte del verí. Els efectes variaran depenent de diversos factors com ara el tipus de medusa, la zona del cos afectada i l'estat de salut de la persona que rep la picada.

Aquests són alguns consells davant la picada d'una medusa comuna:

• Sortir de l'aigua
• No fregar la zona afectada ni amb sorra ni amb la tovallola.
• No netejar la zona de la picada amb aigua dolça ni amb amoníac, usar sempre aigua salada. L'aigua dolça activa el poder urticant de les meduses (de fet, el canvi osmòticque produeix l'aigua dolça activa els nematocists de les meduses que puguin quedar i n'augmenta la quantitat de verí injectat).
• Si a la pell queden restes de tentacles visibles, retirar-los amb molta cura amb pinces o guants.
• Aplicar fred sobre la zona afectada durant un quart d'hora usant una bossa de plàstic que contingui gel. Mai aplicar gel directament llevat que sigui d'aigua marina. Si el dolor persisteix, convé aplicar de nou la bossa de gel durant una altra quart d'hora.
• Per tal d'evitar la infecció de la ferida, s'aconsella l'aplicació sobre la pell d'un antisèptic (alcohol iodat) 3 - 4 vegades al dia durant 48 a 76 hores. Fer això fins que cicatritzi la ferida.
• Si l'estat de la víctima empitjora progressivament i es detecten complicacions respiratòries, convulsions o alteracions cardíaques, ha de ser duta immediatament a l'hospital perquè li tractin d'aquestes afeccions.

                     

TRASTORNS DEL SON

Són diferents fets que afecten el desenvolupament habitual del cicle son-vigília. Alguns poden ser molt greus i afectar en el funcionament físic, mental i emocional del individu.

Els síntomes principals són la falta d'energia, el cansament i la fatiga.
La prohibició del son és incompatible amb la vida. 
Són molt freqüents en la societat occidental i afecten de manera crònica fins a un 20% de la població.
Les causes són transtorns metabòlics, cardiovasculars, genètics, respiratoris, gastrointestinals,
 estrés, despressió, ansietat...

                                        

Els transtorns més freqüents són:

• Apnea del son: problemes de respiració, una persona fa una o més pauses en cada respiració
   o té respiracions superficials.
• Enuresi: orinar-se al llit
• Insomni: somi insuficient, de mala qualitat
• Síndrome de cames inquietes: és un transtirn en el qual es mouen les cames per interrompre
  sensacions molestes.
• Terrors nocturns: tenir somnis de por i despertar-se de sobte
• Sonambulisme: caminar o fer una altra activitat mentre s'està adormit.

Somnolència durant el dia
És la forma més habitaual de la hipersòmia. Es tracta de una somnolencia més o menys permanent
 on el pacient mai no està suficientment despert tot i que dormi molt.
 També comporta mals de cap i excés de calor. Si no es detecta a temps, pot ser greu en
 l'aspecte social i familiar.

                                        

Les persones que no poden dormir es tornen agresives, i pateixen alucinacions, pèrdua de memòria
 i deliris.

Sobre la nostra salut afecta augmentant l'estrés, la tensió, la presió, afavoreix la obesitat,
 i el més important és la disminució de la tolerància a la glucosa, que dona més possibilitats a
desencadenar una diabetis.